I si el somni no fos un enigma místic, sinó un laboratori vivent de l'esperit? A “El son i els somnis”, Alfred Maury, pioner de la psicologia experimental al segle XIX, duu a terme una investigació fascinant sobre què passa quan la consciència vacil·la: gènesi dels somnis, encadenament de les imatges, rol dels records, il·lusions hipnagògiques, malsons, somnambulisme, èxtasi, hipnotisme, embriaguesa, deliri… Res no es deixa a l'atzar. Observador infatigable de si mateix, Maury multiplica experiments i relats precisos (despertars provocats, estímuls sensorials durant el son, correspondències entre sensacions reals i escenes oníriques) per desmuntar la mecànica del somni i els seus llaços estrets amb el cos, els sentits i la memòria. Al llarg de les pàgines, les fronteres es difuminen entre somni, bogeria i geni: l'esperit associa per assonàncies, amplifica les impressions, crea al·lucinacions creïbles, i revela de vegades records esborrats. Clar, metòdic, sovint sorprenent, aquest clàssic fa dialogar psicologia, fisiologia i testimonis captivadors. Per a qui s'interroga sobre la imaginació, la consciència o el misteri de la nit, és una obra fundacional, audaç i terriblement moderna —a escoltar com una aventura científica i íntima on el somni aprèn a parlar.